dissabte, 27 de febrer de 2010

El poder dels mitjans de comunicació local

Quin poder hi tenen?

Les prioritats de les administracions locals en el període 2007-2008 han estat la millora i la reorganització de les infraestructures de comunicació, amb aparició de nous mitjans locals, la millora d'accés a Internet dels serveis municipals i dels ciutadans, la creació de xarxes sense fil, etc.El sector de la comunicació està molt ben considerat per les polítiques públiques. Sense anar més lluny, les subvencions atorgades als mitjans de comunicació local durant el període 2005-2008 van arriben gairebé als 26 milions d'euros (informe de l'Observatori de Comunicació local).Però quines convergències i desencontres té la comunicació amb la política? "Qui vigila els que vigilen el poder?", tal i com exposava el Grup de periodistes Ramon Barnils al Fòrum Social Català del 30 de gener.

Certament, assolir un model comunicatiu rigorós i equànime no és gens fàcil.A Castellar crèiem en aquesta possibilitat amb l'Actual, però també en el Consell de comunicació, que havia de ser l'àmbit de control del dirigisme de l'equip de govern, però no està sent així.No s'ha creat un espai comunicatiu per al poble, sinó a mida del PSC.

Des de L'Altraveu apostem per seguir debatent la qüestió, lluny de passar p��gina i per això hem preparat la xerrada del 4 de març que porta per títol "Quin poder tenen els mitjans de comunicació locals?". Escoltarem la posició de periodistes crítics, com és el cas d'Alberto Pradilla, periodista del diari basc Gara i col·laborador amb el mitjà independent Diagonal, que parlarà des del punt de vista dels mitjans alternatius.També comptarem amb el Grup de periodistes Ramon Barnils que ens parlaran dels mecanismes que existeixen per combatre el dirigisme, la censura que existeix sobre els mitjans de comunicació locals.

Us hi esperem. Dijous 4 de març a les 20 hores al Passeig, 142.

Una vintena de persones obre "Els vespres de L'Altraveu"

Una vintena de persones va obrir el cicle de xerrades de L'Altraveu dijous passat a les golfes de Ca l'Alberola. Aquest va ser l'inici del programa de l'agrupació que s'allargarà fins al juny i que va començar amb la "Banca ètica". La ponent Isabel Sánchez, directora territorial de Triodos Bank a Catalunya, va explicar les motivacions i les necessitats de comptar amb una banca ètica. Triodos, que va començar com una fundació holandesa, treballa ara per 6000 catalans que han decidit confiar els seus diners per a la inversió d'aspectes socials, medioambientals i culturals. La transparència en la seva gestió és la qüestió més destacable així com també la rigorositat en l'acceptació dels projectes i la publicació trimestral que porten a terme per explicar-los detalladament. A diferència d'altres bancs, que han patit els efectes de la crisi, l'aposta per valors no caducs que fa aquest tipus de banca, va a l'alça i es confirma com una garantia en temps d'inestabilitat. La rendibilitat és entesa en el sentit més ampli i es treballa per assolir una rendibilitat financera (d'altra banda no donaria seguretat als seus clients ni el Banc d'Espanya podria acceptar-la com a empresa solvent) però també per una rendibilitat social. Sánchez va apel·lar a la responsabilitat moral de cadascun de nosaltres " al valor dels petits gestos" i va convidar a tothom a sumar-s'hi a aquest tipus d'iniciativa o si més no, a provar-la.

escoltar audio o baixar en format mp3 (38 mb)

dilluns, 22 de febrer de 2010

Els vespres de l'Altraveu


L'Altraveu ha organitzat un cicle de xerrades que es desenvoluparà des del mes de febrer fins a juny. Les xerrades són obertes a tothom. Us hi esperem!

25 de febrer. La banca ètica. Isabel Sánchez, directora territorial de Triodos Bank. Golfes Ca l'Alberola. 20.15 hores.


4 de març. El poder dels mitjans de comunicació locals. Albert Boada (RàdioTrama i col·laborador en mitjans de comunicació alternatius) i Grup de periodistes Ramon Barnils.20 hores. Passeig, 142.


15 d'abril. Espais on conviure. Màrius Navazo. Geògraf i expert en mobilitat, ordenació del territori planejament urbanístic. 20 hores. Passeig, 142.


20 de maig. L'espai de la memòria. Xavier Domènech. Professor d'història contemporània de la UAB.20 hores. Passeig, 142. -Memòria històrica-


17 de juny. Programari lliure. Recursos, metes i filosofia. Jordi Bonet. Investigador social i expert en programari lliure. 20 hores. Passeig, 142.

dijous, 18 de febrer de 2010

Les tardes de l'Altraveu

On es destinen els meus estalvis?

Què en sabem d’aquelles entitats bancàries que apliquen els principis de les finances ètiques, és a dir, aquelles que tenen per objectiu fer compatible la rendibilitat financera i econòmica amb l'assoliment d'objectius socials i ambientals ?

Tenim dret a saber on i en què s'inverteixen els nostres diners.

dimecres, 17 de febrer de 2010

La banca ètica


La banca tradicional és l’instrument de canalització dels estalvis de la majoria de la població sense, pràcticament cap alternativa. Per tant, hem d’exigir-li una responsabilitat moral sobre la destinació i la gestió dels diners dels inversors. La immoralitat es troba a incentivar els millors resultats econòmics sense preguntar-se com s’han aconseguit.

El concepte banca ètica s’inicia fa vint-i-cinc anys quan la societat comença a qüestionar-se el context econòmic mundial. La sortida a la llum pública que les inversions dels joves nord-americans finançaven la guerra del Vietnam, o que associacions mèdiques posseïen accions d’indústries tabaqueres, van fer reflexionar sobre l'ètica dels negocis. Aquets fets van posar en evidència l’ús dels estalvis particulars, per part de les entitats de crèdit, sense informar els titulars de la seva destinació.

La globalització està afavorint l’exclusió i la marginació econòmica, tant de persones com de països.És per això, que per respondre a aquestes desigualtats, diferents moviments alternatius treballen per l’equitat i la redistribució dels recursos de manera més justa. En el camp de l’economia potser tothom ha sentit parlar del Comerç Just. A aquesta iniciativa s’hi afegeix la de la banca ètica que financia projectes que tenen un retorn social i mediambiental. Alguns exemples són educació i formació, reducció de la despesa energètica i respecte als drets humans.En definitiva, la banca ètica dóna suport a iniciatives que generalment no impulsarien els bancs convencionals.Per conèixer més a fons la tasca que desenvolupa aquesta iniciativa, L’Altraveu ha organitzat una xerrada per al 25 de febrer a les golfes de Ca l’Alberola, a les 20.15hores. Hi esteu tots/totes convidats/des.


diumenge, 14 de febrer de 2010

Mesures anticrisi?

Industries tancades als polígons de Castellar

El 31 de març de 2009, l'alcalde anunciava un canvi per guanyar eficàcia contra la crisi. Consistia a traspassar dues de les carteres que fins aleshores gestionava ell (Esports i Joventut) a d'altres regidors amb menys dedicació. Aquest canvi va incrementar el sou de les dues regidores amb noves competències, però sense que a l'alcalde se li apliqués la rebaixa proporcional. Per tant, si tenim en compte el global dels sous dels regidors, de congelació salarial res de res.
En el darrer ple, l'equip de govern va plantejar l'aprovació d'una sèrie de mesures contra l'atur, que en realitat no semblava més que seguir amb les ajudes dels aturats aprovades l'any passat.
En total, l'any passat van concedir-se 107 ajuts, una xifra no del tot satisfactòria, com va admetre el regidor de Promoció Econòmica i Ocupació Joan Creus, ja que a Castellar hi ha un 14'99% de la població a l'atur (dades de desembre de 2009).
És probable que en una situació com l'actual calguin mesures especials, però aquestes s'han d'explicar i la seva eficiència s'ha de poder mesurar. Primer, cal explicar quins objectius concrets es persegueixen, quins indicadors es fan servir i per últim mesurar l'eficàcia de les mesures preses.
Creiem que es pot millorar l'eficàcia buscant la complicitat i el treball comú dels grups de l'oposició i els agents socials.Això, però, no ha estat així, l'equip de govern ha tornat a tirar pel dret sense consensuar cap pla de treball. Això, unit al que hem expressat abans,la falta d'indicadors que ens permetin valorar les mesures i corregir-les si cal, fa que estiguem poc esperançats en l'eficàcia dels canvis en les carteres de les regidories.Creiem que l'equip de govern hauria de fer un esforç per explicar quines mesures s'han pres i com pensa valorar si obtenen o no obtenen resultats. Governar a cops de titular de premsa, quan es posa en marxa un pla sense explicar més endavant si ha funcionato, no és la millor forma de fer política anticrisi.

dilluns, 8 de febrer de 2010

Cal una candidatura independent a Sant Llorenç Savall?

L' Altraveu, juntament amb l' Entesa per Sabadell i Independents per Mollet van ser convidats a la presentació de la iniciativa d'una candidatura alternativa a Sant Llorenç Savall. L'acte, sota el títol: Cal una candidatura independent a Sant Llorenç? posava sobre la taula les experiències d'una i altra agrupació política, així com també les potencialitats de l'oposició sense representació, com és el cas d' Independents per Mollet. La xerrada, que va aplegar una trentena de persones, tenia com a objectiu compartir coneixements sobre la tasca municipalista no jerarquitzada i sense servilismes de partit. L'Entesa, amb Virginia Domínguez, va obrir la tertúlia emfasitzant el caràcter civicopolític del seu partit i les potencialitats que té tota agrupació independent, amb un projecte local.També va parlar del paper de les Candidatures Alternatives del Vallès i la feina feta a aquest nivell, gràcies a la interacció entre els partits que les formen. Independents per Mollet va prendre el relleu per explicar el poc interès que hi ha al govern local per articular iniciatives que lluitin contra la concepció de ciutat-dormitori i l'acció crítica social que estan aglutinant des del seu local i altres espais que pretenen fer força al municipi. L'Altraveu, amb Elisenda Alamany, va explicar l'experiència i el funcionament del grup, per tal de donar instruments a la possible naixent alternativa política a Sant Llorenç. Així mateix i, coincidint amb els altres ponents, va remarcar la necessitat d'articular la lluita social amb la política. Després va obrir-se un torn de preguntes on va sorgir la necessitat de saber més sobre eines de participació ciutadana, diferències entre una candidatura alternativa i un partit tradicional i es va encoratjar a seguir endavant amb la iniciativa.

dimecres, 3 de febrer de 2010

La comunicació al poder?


En l'àmbit local, els mitjans de comunicació tenen la tasca de cohesionar el municipi i fomentar la identitat del poble, a banda d’informar. Per esdevenir referent informatiu per a tothom, han de garantir la seva pluralitat i fomentar el debat públic. Perquè això sigui executat i la relació amb el poder no en sigui cap obstacle, han de funcionar a través d’òrgans de gestió participatius. Així ho assenyala el Laboratori de Comunicació Públic en el seu decàleg de bones pràctiques (punt 9è).

És important recordar aquests conceptes, ja que un mitjà de comunicació públic municipal no s’ha de limitar a informar sobre les accions de l’equip de govern, sinó que ha de ser capaç de reflectir diversitat. Tenim massa exemples de diaris i ràdios públiques municipals que es dediquen a fer d'altaveu de les activitats de qui mana i de les entitats afins. És per això que a les corporacions de comunicació importants hi ha un control estricte per tal de garantir la pluralitat. I a Castellar, per què no?

El reglament del Consell de comunicació s’ha demostrat insuficient perquè l’òrgan no compleix, ni tant sols, la seva funció consultiva. No pot ser que ens aferrem a un acord si resulta que no complim aquest en la seva totalitat. Arran del canvi de direcció a Ràdio Castellar, l’equip de govern ha obert un concurs públic on es demana un perfil professional que busca la figura d’un director general de tots els mitjans de comunicació públics de Castellar. Cal dir que ja s'ha obert la convocatòria d'aquest concurs (acaba el dia 5 de febrer) tres dies abans que el Consell es reuneixi. A més, les bases de la convocatòria marquen un perfil tan estret que sembla que abans de fer el concurs ja hi ha un candidat amb noms i cognoms. Presenciarem la contractació d’algú que treballa en un diari d’un gran municipi veí i afí al PSC? Això sí, amb molta vàlua.

Un municipi ric, dinàmic i implicat en activitats i opinions de tot tipus com és Castellar, mereix uns mitjans de comunicació lliures i eficaços que siguin capaços de fer arribar tota aquesta informació a tota la població. Els mitjans de comunicació han d’estar al servei del poble i no de l’equip de govern de torn.

Als anys trenta a Castellar vàrem tenir un exemple del que podria ser un bon mitjà local; el setmanari La Farga reflectia l’activitat del poble de l’època, a més de tenir un editorial realitzat cada setmana per un partit diferent. Recuperar la memòria històrica és molt més que fer monuments, també ens ha de servir per aprendre.

dimarts, 2 de febrer de 2010

La Farga. Setmanari Castellerenc

Text extret del llibre "Recull històric de Castellar del Vallès", d'Ester Planas i Àlex Portolés - 1995

La Farga, subtitulat Setmanari Castellerenc, constitueix el millor testimoni social del període comprès entre 1933-1938 i la publicació que ha fet realment el paper d'òrgan de comunicació popular, aprofundint en els problemes socials, i a més sense competència. D'ideologia clarament catalanista, l'objectiu era, tal com deien en l'editorial del primer número publicat, "ser el setmanari de Castellar", enaltir el poble i difondre el catalanisme. L'equip de redacció estava representat per persones de totes les tendències polítiques, cosa que va donar a la publicació un aire políticament plural i que va motivar que en alguna ocasió, sobretot en els últims temps, passés per la censura.
La voluntat de fer un setmanari popular queda demostrada pel mètode escollit per elegir el nom: un concurs públic. El gener de 1933 es va repartir una butlleta per cada casa per què tothom qui volgués col·laborar en l'elecció. Des de 172 propostes rebudes amb 150 noms proposats, fou escollit el que havia tingut més adeptes (3 castellerencs coincidiren en escollir el nom): La Farga.
Se'n publicaren 270 números, des del 3 de març de 1933 al 29 d'abril de 1938, i apareixia setmanalment divendres. Tenia 4 pàgines, tots els escrits eren en català i hi havia publicitat. El preu de l'exemplar era de 20 cèntims i la subscripció mensual 60 cèntims; el 7 de gener de 1938 es va apujar 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament.
La redacció es reunia els diumenges a la mateixa impremta, la de Ramon Ribera de Solà, en el carrer Puig de la Creu, 3. El consell de redacció estava format per: Dr. Pere Fontanet i Josep Sellent, per la Juventut de la Lliga; Ricard Sampere i Valentí Buxadé, per Esquerra Republicana de Catalunya; i Joan Blanquer i Lluís Montagut com a independents, i en foren freqüents col·laboradors Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadallenc Amat Gasolbas, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana com a cronista local, J. Carner Germà, Lluís Canet, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. Ramon Rivera era alhora l'impressor i l'administrador.
La popularitat de la publicació està demostrada amb el nombre d'exemplars amb el qual va arribar la tirada: 400, tenint en compte que en aquells moments el poble tenia uns 4.000 habitants. Però els esdeveniments de guerra i el fet que l'impressor fos cridat a files, foren dues de les causes més importants de la seva desaparició.